Me gusta estar despierta a horas inusuales... saborear esos momentos de calles dormidas, de silencio como único ser capaz de sobrevivir, de tiempo que cree pararse y de soledad, de soledad pura que parece ser la única compañera confidente en noches de desvelo.

 
exit light, enter night, take my hand... we're off to never never-land.

1 comentario:

  1. la soletat no hauria d'existir com a tal, per molt que sembli que no es troba cap altra companya, la vida sempre continua amb tu i això ja hauria de ser motiu com per no sentir-se mai sol..

    ResponderEliminar